Mary Herrera

Cuinera, autodidacta i creativa. Ja de petita tenia curiositat per la cuina, el mercat i els seus productes.
Dirigeixo des de 1990 el Petit Bistrô Segur, sempre en constant evolució, anys cuinant, estimant aquest ofici, i sobre tot, els últims temps ficada de ple en el món del càtering, sempre personalitzat i a la mida dels meus clients. Els he fet de tota classe, grans i petits, sempre enriquidors en materia personal. Sense anar a cap escola, només amb els libres i una infinita curiositat és el que m´ha portat a la creació de moltes receptes, m´agrada inventar, probar, experimentar, però sempre des de la tradició, amb productes de fàcil accés, quotidians en definitiva, posant-li molts colors i sabors a les meves creacions. La decoració de taules i buffets, esmerar-me en els detalls, utilitzar els elements que ens dona la natura, acaben fent maridatge perfecte amb les meves presentacions.
Després de més de mitja vida dedicada a l´ofici, era el moment de donar un pas més enllà, tocava fer alguna cosa diferent però relacionada amb la cuina. De sempre he llegit, sobre tot literatura gastronòmica, tota la que va anar caient a les meves mans les dues últimes décades, va ser la manera de compaginar aquest aprenentatge, amb el treball diari i la sort de ser mare, autèntiques filigranes, però que m´han reportat molta satisfació tot plegat, Amb tanta feina feta, amb tants arxius fotogràfics fets dels meus plats, escriure un llibre enterament per mi, podria ser tota una aventura en un món que desconeixia per complert però que em va atraure de cop. Imaginat, pensat, sense dir res a ningú ho vaig fer, mans a l´obra, fill i agulla. No va ser fàcil, amb pocs medis, sense saber gaire, escrit en català, amb tota la dificultat que té la seva gramàtica, va nèixer Netejant Seitons. Pot ser, la frase més asombrosa que he sentit de tantes que he escoltat va ser “Tú ets conscients del treball que has fet aqui”. En aquell primer moment no, ha sigut desprès, després de tantes coses bones que l´han passat al llibre, al llibre de tots, perquè no es meu, és de les persones que són citades a dintre, dels que se´n van alegrar del premi guanyat, dels que l´han llegit encara que no ho hagin comprat i dels curiosos, el seu format va sorprendre a molts, i si, ara, es quan he començat a entendre aquesta meravellosa frase dita per una gran dona.
Quaranta receptes especials per a mi, l´ intenció era donar les gràcies a clients i amics per tot el suport durant aquests anys, és un llibre de agraïment, ha estat una immensa alegria, tot em commou en relació a aquest llibre i el seu contingut, cuinar amb paraules, fórmules senzilles, amistat, tantes històries viscudes a traves de la gastronomia, finalment m´ha convertit en una cuinera emocional.
Ara toca posar peus a terra i continuar la senda del bon treball, l´aprenentatge encara no ha acabat.
Connexions
Fotografies