Terra i Taula arrenca la seva cinquena temporada amb l’apadrinament de la cuinera Iolanda Bustos

 

La cuina botànica centra les creacions dels cuiners del col·lectiu penedesenc que s’han tastat a ‘Baix Penedès, flora salvatge’ celebrat aquest dimarts al Celler Avgvstvs Forvm

Bustos ha reinvindicat les grans possibilitats que donen herbes i les flors en la cuina i la recuperació dels coneixements ancestrals sobre la flora silvestre

Les flors, els brots, les herbes i la flora salvatge han estat les protagonistes de “Baix Penedès, flora salvatge”, el nou acte que ha programat el col·lectiu Terra i Taula per inaugurar el seu cinquè any d’activitat, que compta amb l’apadrinament de la prestigiosa cuinera Iolanda Bustos, Xef del Restaurant la Calèndula de Regencó (Girona) i  especialitzada en la cuina botànica. L’acte s’ha celebrat aquest dimarts 21 de març l’Espai Entrevinyes del Celler Avgsvts Forvm, a Sant Vicenç de Calders (el Vendrell) amb l’assistència d’una cinquantena de persones.

La padrina de Terra i Taula durant aquests propers dotze mesos, Iolanda Bustos, agafa el relleu del gastrònom Pere Tapias. En la seva intervenció, Bustos ha lamentat que “no ens relacionem i hem perdut el contacte amb la natura” i ha reivindicat la cuina com “una manera de connectar amb ella”. “A la natura durant tot l’any podem trobar moltes flors i herbes que es poden menjar, però aquesta flora és una gran desconeguda. Hem de recuperar els coneixements ancestrals”, ha afirmat la cuinera empordanesa.

Bustos ha indicat que pel Baix Penedès es podrien trobar un centenar de plantes silvestres comestibles en la seva totalitat o en alguna part i que ella en té catalogades un total de 400. També ha apostat per tenir un bon rebost d’herbes per elaborar plats, però també xarops i fermentacions. Els assistents a l’acte han pogut tastar una cervesa elaborada per Bustos amb boixac, calèndula i flor de saüc.

Un dels membres de Terra i Taula, David Vernet, del Restaurant Vell Papiol, ha explicat que en els primers quatre anys del col·lectiu havien volgut donar visibilitat als productes, el vi i la cultura i que amb la figura de Iolanda Bustos volen reivindicar el paisatge i l’entorn a través de la seva cuina botànica.

 

Creacions amb ‘flora salvatge’

L’acte de presentació ha comptat  degustació gastronòmica amb creacions dels quatre cuiners de Terra i Taula (Lo Mam, Ull de Llebre, Vell Papiol, Obrador Oriol Rossell) elaborades amb productes dels integrants del col·lectiu, però també amb ingredients que trobem al nostre entorn de manera salvatge. Aquestes quatre degustacions han anat maridades amb 4 vins dels cellers del col·lectiu (Avgstvs, Jané Ventura, Sicus i Partida Creus).

Aquestes quatre creacions han estat:

Lo Mam: Sopa freda d’all blanc, amb vinagre Forvm Chardonnay amb xufes, ametlles i fonoll. Amb ravioli de malves i tàrtar de verdures ecològiques, tonyina i seitons. Maridat amb Avgvstvs Micro Xarel·lo.

Vell Papiol: Pastís de galeres amb puré de nyàmeres i cigrons, crema de galeres, raves de mar i fonoll marí. Maridat amb Finca Els Camps de Jané i Ventura.

Ull de llebre: Guatlles amb escabetx fet amb vinagre Forvm, herbes del Baix Penedès (farigola, romaní, fonoll i espàrrecs de marge), perles Torclum Oli d’Oliva. Maridat amb Sumoll de Sicus.

L’Obrador: Iogurt amb pastanaga, taronja i oxalis. Maridat amb Sumoll escumós ancestral de Partida Creus.

La trajectòria de Iolanda Bustos

Iolanda Bustos va néixer a Palafrugell i actualment resideix a Pals i dirigeix el Restaurant Calèndula a Regencós, totes tres localitats al Baix Empordà. Filla de mare cuinera i pare pàgès i ramader, és xef biodinàmica i experta en ingredients botànics silvestres.

Graduada en Relaciones Públiques i Auxiliar de Turisme, va treballar com a gestora d’esdeveniments i activitats ambientals i botàniques al Centre d’Estudis del Mar, una etapa que li va permetre adquirir molts coneixements que ha aplicat en la seva cuina. Del 2003 al 2009 va dirigir el restaurant familiar, El Racó de l’Era, a Palau-Sator (Baix Empordà). El 2009 va crear el seu propi restaurant La Calèndula a la ciutat de Girona. Sis anys després el va traslladar a Regencó, junt a l’Hotel del Teatre, on podia créixer sosteniblement i amb contacte permanent amb la naturalesa.

Bustos ha estat professora en graus, postgraus i cursos gastronòmics de tècniques culinàries antigues, alimentació i ingredients botànics diversos. Ha escrit contes i llibres i participat en programes de televisió. El 2010 va crear la marca Beuflor, per a comercialitzar els seus productes elaborats a partir d’herbes i flors: cervesa, ratafia, patxaran, vi, xarops, melmelades… Ha format part del col·lectiu gastronòmic “Girona Bons Fogons” per a la promoció de la ciutat de Girona a través de la seva gastronomia, liderat per en  Joan Roca, del Celler de Can Roca. Ha rebut diversos premis i reconeixements i col·labora amb diversos mitjans de comunicació.

Terra i Taula és una unió de productors i cuiners del Baix Penedès. Aquest grup l’integren productors agroalimentaris i cuiners que treballen en la recerca de la màxima qualitat en els productes, elaboracions i serveis que ofereixen. Els integrants de Terra i Taula entenen aquesta unió com a natural i necessària per preservar el gust i el futur dels productes de qualitat, al mateix temps que per contribuir des de la comarca del Baix Penedès a treballar per la cultura gastronòmica de Catalunya. Aquesta unió la segellen valors com l’ètica, respecte, compromís, qualitat, l’esforç, l’idea de compartir i la professionalitat.

comenta-ho

Secret ibéric amb salsa formatge de cabra tou. Acompanyat amb codonyat i patata al romaní

secret amb formatge

Jordi Martínez del Restaurant el Bosc us proposa

Secret ibéric amb salsa formatge de cabra tou. Acompanyat amb codonyat i patata al romaní

Ingredients

200gr de secret ibèric

50 gr de formatge de cabra tou o tendre

50dc de crema de llet

20gr de codonyat

1 patata kenebech

Oli / Sal  / Pebre / Romaní
Elaboració:

Primer, prepareu la guarnició: peleu las patates i amb bolejador feu unes perles de patata i fregiu-les amb el oli fins que estiguin potxades. Talleu el codonyat a dauets petits i el romani.
Per elaborar el secret: Sal pebreu-lo i marqueu-lo en una paella. Quan estigui gairebé cuit afegiu el formatge i la crema de llet per fer la salsa i acabar de coure la carn. Per una altra banda saltegeu les patates sal pebrades amb les fulles de romaní. Monteu amb el plat  ficant  la carn tallada a tires sobremuntades entre elles, salsegeu per sobre amb la salsa i acompanyeu amb el codonyat i patates.

Maridatge: 

Enric Roca enòleg del Celler Avgvtvs Forvum us proposa com a maridatge:

Avgvstvs Merlot-Syrah 2011

avgvstvs_merlot_syrah_1

Amb un lleuger pas per barrica, l’Avgvstvs Merlot-Syrah és l’exemple de la juventut més ardent i d’una viva i fresca combinació de fruits vermells madurs i moltes notes florals. Fàcil de beure, el jove de la casa garantitza les seves qualitats fins i tot fresc, un maridatge excel·lent amb carns i plats de caça, embotits, formatges i fins i tot peixos a la planxa.

Tast:

Interessant i agradable. Aroma de fruites vermelles madurades amb matissos florals. Vi jove, agradable en boca i fàcil de beure.

Elaboració:

El raïm es va desrapar i macerar posteriorment en fred durant 15 dies. El most fermentar a 24 º C, durant 11 dies, i es va criar en bótes de segon i tercer any de roure francès durant 6 mesos.

  • 65% Merlot – 35% Syrah
  • Criança de 5 meses en bótes de roure de Nevers.

 

comenta-ho

Fricandó amb bolets

fricando

Jordi Martínez del Restaurant el Bosc us proposa que elaboreu el tradicional Fricandó de vedella del Corpus del Patrimoni Culinari Català

Ingredients:

1 kg de vedella tallada a bistecs petits.
50 g de moixernons secs.
2 cebes trinxades.
2 tomàquets trinxats.
1 copa de vi blanc.
Un raig de brandi.
Farina.
Oli.
Sal.
Aigua.
Per fer la picada:
Un grapadet d’ametlles.
2 grans d’all.
Julivert.

Elaboració:

Deixeu els moixernons en remull un parell d’hores.
Salpebreu, enfarineu i fregiu la carn en una cassola amb oli, i reserveu-la.
En el mateix oli feu un sofregit concentrat amb la ceba i el tomàquet.
Afegiu-hi la carn, flamegeu-la amb el brandi i tot seguit tireu-hi el vi blanc i deixeu-lo reduir.
Mulleu-ho amb aigua fins a cubrir i deixeu-ho coure a foc suau fins que la carn sigui tendra.
Escorreu els bolets, passeu-los lleugerament per la paella i afegiu-los a la cassola.
Quan faltin 10 minuts per acabar afegiu-hi la picada.

Variacions

El sofregit es pot fer sense tomàquet.
S’hi poden afegir olives sense pinyol.
En lloc d’aigua es pot fer servir brou de carn.
A la picada s’hi pot afegir una nyora, una mica de xocolata i uns carquinyolis.
Es pot acompanyar el plat de tota classe de bolets i de verdures.
En comptes de carn de vedella s’hi pot posar pit de gall dindi, carn magra de porc (fricandó de carn magra de porc) o de corder (fricandó de carn de corder), etc.

…………………………………………………………………………..

Maridatge recomanat:

Massimo Marchiori del celler Partida Creus us recomana el següent vi per acompanyar el Fricandó:

PARTIDA CREUS  Gotto 

gotto

Varietat de raïm: 100% Cabernet Sauvignon

Elaborat únicament amb Cabernet Sauvignon, raïm procedent de l’afamada zona de Bordeaux, de mida petita, pell fosca i tons blavosos  i gust  intens.

Color vermell cirera picota i capa molt fosca, en nas presenta aromes típics de la varietat quant es recollida en el seu òptim de  maduració: fruits vermells, grosella negra, menta,…
En boca es mostra un vi carnós d’ampli recorregut, tanins molt madurs i llaminers, mostrant-se amable i a la vegada vigorós. Els aromes s’intensifiquen recordant el Kirch i la pell de cirera, amb un final llarg i sensacional de llarg volum.
Criança sobre lies.
Tap de vidre, botella numerada.
Producció anual aprox. 4000 ampolles.

 

comenta-ho

Abanico de porc ibèric amb calçots glacejats i reducció de vi dolç

foto calçots ull de llebre

 

Ingredients (per a 4 persones):

  • 800 g d’abanico ibèric
  • 8 unitats de calçots del Montmell
  • 100 cl de vi dolç Partida de Creus
  • 80 g de sucre
  • Aigua
  • Sal de Maldon

Elaboració:

Primerament, poseu en un cassó el vi dolç i reduïu-lo –a foc lent- fins a la meitat.

A continuació,peleu i talleu els calçots a la mida d’uns 4 cm i marqueu-los en una paella. Quan estiguin marcats, tireu-hi el sucre i unes gotes d’aigua fins a aconseguir que els calçots quedin caramel·litzats.

I, finalment, en una altra paella o a la brasa, marqueu la carn.

Muntatge del plat:

Feu una base amb els trossos de calçot i poseu-hi a sobre la carn amb una mica de sal Maldon i la reducció de Partida de Creus.

Bon profit!

…………………………………………………………………………..

Maridatge recomanat:

PARTIDA CREUS  – GARRUT 2009

GARRUT

Varietat de raïm:  Garrut

“Garrut” o “garrú” és com s’anomena la varietat Monastrell al Tarragonès. Antigament va ser conreu propi del litoral català, abans de ser difós cap a l’interior peninsular i sud de França. Aquest vi monovarietal es brinda a un projecte de recuperació i conservació de les varietats viníferes autòctones de Catalunya.

ELABORACIÓ

Viticultura ecològica i biodinàmica, maceració de 4 dies amb raïm sencer, fermentació amb llevats autòctons, clarificació per decantació. Criança en dipòsits d’acer inox a temperatura controlada, resta sobre les seves pròpies lies en dipòsit durant 3 mesos, embotellat sense filtrar.

NOTA DE TAST

Color grana molt intens, amb rivet violaci, presència de llàgrimes colorides, molt pigmentat. Aromes típiques varietals: eucaliptus, floral i sotabosc; presència de fruites fresques i madures (baies, fruits vermells). Suau entrada i acidesa equilibrada, tanins relativament aspres i estructurats, pas en boca madur i fresc alhora, tocs de maduresa, vi molt rodó en tacte. Decantar abans de servir.

comenta-ho

Carré de xai a l’oli novell amb aromes del bosc

 

Recepta de Jordi Martinez del restaurant El Bosc (Banyeres del Penèdes) en què l’oli novell de Torclum és el principal protagonista.

Ingredients per a 4 persones:
300 gr oli d´oliva Torclum
½ Canal de Xai
1 all
20 gr. De llorer
20 gr. Romaní
20 gr. Farigola

Elaboració:
Demaneu al carnisser o talleu el canal de Xai en quatre racions, us han de quedar racions de quatre costelles cadascuna. Repeleu les costelles però deixant tota la carn junta. Marineu-la durant 24 hores amb les herbes i les dents de l’all sense pelar amb l’oli novell.

A l’endemà cuineu-lo al forn, a 180 ºC durant 10 minuts amb la meitat de l’oli. Afegim la resta de l’oli i ho cuinem a 100 ºC durant 10 minuts més. (El temps de cocció dependrà del forn, el que busquem és que estigui daurat per fora però melós en el seu interior)

Observacions:
Us recomanem acompanyar-lo com un timbal de puré de patata o moniato o castanyes. Finalment regueu-lo amb el seu propi oli i decoreu-lo amb les les herbes i l’all.

 

…………………………………………………………………………..

Maridatge recomanat:

 

AVGVSTVS    Cabernet Sauvignon – Merlot 2010

CAB SAUV MERLOT 2010

Varietats de raïm:  57% Cabernet S. – 43% Merlot.

Grau alcohòlic: 13,7 %

ATT: 6,2 g/l

pH: 3,2

Un any molt bo per als nostres vins negres. Tant una varietat com l’altra van ser veremades amb una qualitat extrema i això s’ha notat en el vi resultant. Una maduració perfecta, lenta que ens ha permès veremar  per sota dels 14% alcohòlics, cosa poc habitual en les últimes anyades.
Elaboració:

Vam collir el Merlot durant tot el Setembre i el Cab. Sauvignon el 5 d’Octubre. Van ser elaborades per separat, però amb un estil molt similar ja que les 2 presentaven una maduració i sanitat excel·lent. La fermentació va durar una mitjana de 10 dies i la maceració es perllongo fins als 14 dies. A la fi d’any entra en barriques de primer i segon any el Merlot, i dos mesos mes tarda el Cab. Sauvignon. Després de 14 mesos en barrica farem el cupatge final i ho preparem per embotellar al maig.

 

Nota de tast:

D’intens color granat, en aquest vi apareixen agradables e intenses notes molt madures de petits fruits vermells i notes especiades. Un fons de matisos làctics i elegant fusta suavitza i conjunyeix la força d’aquest vi, fent que cap de les anteriors característiques ressalti exageradament per sobre de les altres.
En boca destaca un potent i saborós taní dolç, fent un vi molt estructurat, però alhora carnós i llaminer, sense que la seva estructura el faci difícil de beure . A tenir en compte amb carns vermelles, rostits, caça, formatges secs, etc.

 

comenta-ho